L’itinerari és planer i curt, ideal per passejar pel cor de la Fageda d’en Jordà, admirar-ne l’encís i submergir-se plenament en la seva peculiar atmosfera.
Sortim de l’aparcament i travessem la carretera; a l’altra banda, trobem les escales que donen accés a la Fageda d’en Jordà. Poc abans de baixar-les, trobem a mà dreta el monòlit erigit en memòria del poeta Joan Maragall, on podem llegir el famós poema que li va inspirar aquest bosc.
Un cop baixades les escales, el sender s’endinsa de seguida a la Fageda i ens duu al peu d’un gran tossol, al qual donem la volta completament, i després tornem a l’aparcament pel mateix camí pel qual hem vingut.
Protecció
La Fageda d’en Jordà és avui una de les 26 reserves naturals que hi ha al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Aquesta protecció assegura la seva existència com a bosc i regula els usos que hi són permesos. El fet que la major part d’aquesta fageda sigui propietat de la Diputació de Girona i la seva gestió estigui confiada al Parc Natural en garanteix la preservació efectiva i la millora.
Com a conseqüència, no és permès edificar-hi. És també una zona de repoblació cinegètica i, per tant, no s’hi pot caçar -excepció feta del senglar- i les intervencions forestals que s’hi duguin a terme han d’estar destinades a millorar el bosc, però no a explotar-lo amb criteris únicament comercials.
Les úniques activitats permeses a la Fageda d’en Jordà són les que tenen finalitats científiques o pedagògiques. La circulació de vehicles queda reservada als veïns i a les necessitats de gestió, i els visitants cal que segueixin les instruccions que conté el fullet del Parc Natural.
Geologia
La Fageda d’en Jordà creix sobre de la colada de lava del volcà del Croscat. Té un relleu ondulat, ple de petites muntanyes de dimensions variables que es coneixen a la zona amb el nom de tossols.
La colada de lava va arribar fins a una zona d’aiguamolls, que es va evaporar en entrar en contacte amb la lava a alta temperatura (1.000 ºC). El vapor d’aigua es va introduir dins la lava i va deformar la capa exterior, parcialment solidificada, fins a arribar a trencar-la. D’aquí van sorgir els bombaments que es poden veure, recoberts de fragments de basalt.
Vegetació
La fageda és un tipus de bosc caducifoli, de manera que presenta un aspecte molt diferent segons l’estació de l’any. La tardor és especialment atractiu per la gamma de colors rogencs i daurats que tenyeixen els fulls abans de caure, tot i que el bosc resulta molt encantador a totes les estacions de l’any. A l’hivern, destaquen els tons grisencs dels troncs que es posen a la catifa de fulles seques que recobreix el sòl, i, a l’estiu, la disposició de les fulles i branques dels arbres, que impedeixen el pas dels raigs solars, conformen un paisatge de penombra.
A més del faig, a l’estrat arbori hi ha alguns roures repartits per les zones més assolellades. En arribar molt poca claredat, el sotabosc és molt pobre i no hi ha flora. A la primavera, però, floreixen anèmones i ranuncles de gran bellesa. També es poden trobar espècies com el el·lèbor verd, el grèvol i els boixos.
Mai s’han pogut aprofitar aquestes terres per a usos agrícoles i, de fet, la colada de lava on s’assenta rep el nom científic de malpaís. Aquesta acritud ha preservat el bosc i encara avui pot admirar-se per aquesta raó.